Àmbit 1: En lluita i diàleg amb el paisatge

«Meravella dels mots, que recorden els paisatges del passat...»
Josep Piera

El paisatge evoluciona en consonància amb el pas del temps i esdevé una suma de fets presents i passats, una acumulació d'històries viscudes, perdudes i/o salvades. Amb els anys desapareixen determinats elements palpables, que havien estat quotidians en les vides dels nostres avantpassats o en la nostra pròpia història personal. Precisament, nosaltres hem estat testimonis i partícips d'una transformació ferotge de l'entorn per l'afany humà de construir-lo. Mentre s'obrien avingudes i carrers i s'alçaven edificis, desapareixien o s'abandonaven altres espais o elements tocats per la petja del temps, que ja no eren prou adequats pels nous usos.

Interpel·lant amb la paraula aquests vestigis contribuïm a conservar-los o, si més no, a fer-ne memòria, i així evitem que caiguin en l'oblit absolut. La literatura, gràcies a la seva capacitat de narrar, descriure i projectar en el temps l'emoció d'aquests indrets, és una eina útil per aconseguir retenir-los en el record i compartir-los. Tant és que s'hi apropin des de la nostàlgia o que posin en relleu la destrucció o la bellesa, les paraules dels creadors interpel·len constantment el paisatge com a espai de vivència i com a testimoni de l'evolució humana.

La lectura d'aquests textos permet tornar a contemplar elements ja convertits en ruïnes des de les paraules que han deixat escrites els nostres autors i restituir l'emoció que ens uneix a uns indrets avui destruïts o transformats. La literatura permet salvar la memòria dels nostres paisatges, ruïnes físiques i vivencials, i atorgar-los un futur compartit.

Mireia Munmany

Cercador

All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació