Tendrui

Municipi: Tremp
Comarca: Pallars Jussà
Tipus de patrimoni: Poble gairebé despoblat
Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), estructurat al voltant de les restes de l’antic castell i de l’església parroquial de Sant Esteve. Fins el 1970 formava part del terme de Gurp de la Conca. Està situat a prop i a ponent de la ciutat de Tremp, dalt d'un pujolet on hi hagué el castell de Tendrui. L'església parroquial del poble, Sant Esteve de Tendrui, és romànica. La disposició de les cases del poble vell de Tendrui mostra clarament un traçat de poble clos, de manera que entre el castell i el poble constituïen un conjunt fortificat molt notable.
El poble va ser bastit, com tants, damunt d’un turó. En aproximar-m’hi, em reben en silenciosa desbandada tota mena de pedres que cal esquivar. No és pas fàcil entrar a l’antic Tendrui.
Amb compte, a poc a poc, pujo entre ruïnes. No hi trobo pas la casa amb una escletxa, des del teulat fins quasi a baix de tot, consignada en les notes de 1978. Tampoc no hi ha les cadires escampades pels carrers, que llavors em van sorprendre, ni aquell corral que presentava un abeurador ferm, però sense aigua. Ben senzillament: no hi ha carrers ni cases. Només bigues, teules, pedres i matolls. Em recorda una d’aquelles escenes que trobem, de tant en tant, a la pantalla del televisor: el paisatge després d’un bombardeig. Observo un feix de bigues que mantenen un equilibri estrany. Peces del teulat, dels pisos, lliures ja de les pedres i del morter que les reunia. Netes, centenars de vegades escombrades ple vent, rentades per la pluja. Sense queixa. Ni rastre de fum, ni d’aliments en el lloc que va ser cuina, ni de la barreja de plantes i de terra dels balcons, ni de l’aigua errant, ni de les farinetes d’objectes. Ni senyal d’éssers vius. No, la desolació de Tendrui no és pas fruit d’un bombardeig.
L’únic edifici complert que aguanta és la petita església de Sant Esteve, amb campanar sense campanes. Trobo la porta de bat a bat. Veig part de la decoració de l’absis, els altars laterals i la barana del cor. Amb compte, encara es pot pujar al campanari. Si no hi ha fre a la destrucció li queda poc temps. Al 1978 la porta de església era tancada amb una corda. Al voltant, una zona estreta de terra humida amb to de brolla; presenta unes creus de metall que testimonien les dates de vida plena: 1940, 1946, 1948. El 1970 quedaven nou persones a Tendrui i consta el 1973 com a any d’abandó.
BARBAL, Maria (2001). "Camins de quietud. Un recorregut literari per pobles abandonats del Pirineu". Barcelona: Edicions 62, p. 45-46.
Autors: Maria BARBAL
Àmbits: Àmbit 3: El clam silenciós de les pedres
Vista del poble de Tendrui i el seu entorn. Tremp (Pallars Jussà)1970. Autor: Fons Jordi Mir i Parache Tendrui. Arxiu Comarcal del Pallars Jussà
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació