La cova de l'aigua

Municipi: Dénia
Comarca: La Marina Alta
Tipus de patrimoni: Cova
Cavitat de grans dimensions situada al vessant nord del cim de la serra del Montgó. Deu el seu nom al naixement d’aigua que alberga i s’hi embassa. S'hi documenta la presència humana des d'antic gràcies a les restes d’època iberoromana trobades: ceràmica, fragments de llànties i una inscripció romana del s. III dC que ha permès documentar la presència de la Legio VII Gemina (legió romana que va combatre en el context de les guerres civils de l’Imperi romà). L'estat de conservació de la cova és deficient, tot i trobar-se dins del Parc Natural del Montgó i salvaguardar la susdita inscripció amb una reixa. La cova presenta nombrosos grafits dels anys cinquanta del s. XX. Aquest fet ens dóna a entendre que ha set un lloc habitual d’excursions.
Arribaren al terreny de la Cova quasi a l'ensems. Roquet havia fet un gran rodeig i aplegava per una altra part amb el fenoll que repartí entre totes. Les xiques s’escamparen pels graons de la terrassa natural de la cova entossudides a arrancar margallons. [...]
Entraren a beure del naixement ajupint-se sobre les lloses humides i posant la boca al toll, ajudant-se mútuament i sostenint la llumeneta per torn. Quin goig deixar córrer pels llavis assedegats la frescor de la limfa immaculada, presa d’allí on la penya tota la vessa pels porus, en filtració no interrompuda!
Es rentaren les mans, pelaren els margallons i, com ja no plovia, s’assegueren a la terrassa. Que bé s’estava allí, saturant-se de la sentor entranyal de la terra de l’aire, gros de la fresca ploguda! El Montgó exornava l’indret per dues parts amb voladissos cingles –com amples dossers- remorosos d’ocellada gran i per l’endavant es fruïa la majestuosa combinació de mar i terra que anorreant la matèria fa viure l’esperit en transports d’admiració indesxifrable. Passat el núvol es deixà vore un raig de sol feble que es reforçava fent lluminosa la transparència mullada que surava per tot el terme. Dénia, la ciutat clara i airosa, lluentejava amb reflexos policroms i el blanquíssim caseriu sorgia, amb la carícia del sol, més esvelt, com si es dreçara per espolsar-se la persistent humitat que el travessava.
IBARS I IBARS, Maria (1962). "Vides planes (cap. VI)". València: Sicània.
Cova de l’Aigua, per on l’aigua queia,
una cortina remorosa d’aigua,
on un bassal, a l’entrada, panteixa
com animal de perduda memòria.

I hi ha un llatí que ningú no desxifra,
breu, agafat a la mateixa roca,
i una remor, convulsa, de soldats,
de campament, i la roca segueix,

I l’aigua és només la referència,
Montgó amunt, cara a la mar extensa,
cara a les illes, perfumades, fondes.

Cova de l’Aigua, l’alfabet en clau
de l’amistat i de la lluita: clau
després llançada a la mar fecunda.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent (1994). "Llibre de Dénia". Dénia: Ajuntament de Dénia
Autors: Vicent ANDRÉS ESTELLÉS , Maria IBARS I IBARS
Àmbits: Àmbit 1: En lluita i diàleg amb el paisatge, Àmbit 2: El pes de la història
Entrada a la Cova de l’Aigua. Foto: Josep A. Ahuir. Estiu del 2014.
Inscripció romana de la Cova de l'Aigua. Foto: Josep A. Ahuir. Estiu del 2014.
Panorama des de la Cova de l’Aigua: noves urbanitzacions, Dénia i el seuport. Foto: Antoni Prats. Estiu 2014.
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació