Solanell

Municipi: Montferrer i Castellbò
Comarca: Alt Urgell
Tipus de patrimoni: Poble gairebé abandonat
Solanell és un poble situat dins el terme municipal de Montferrer i Castellbò, a la comarca de l’Alt Urgell, que va patir un èxode rural durant el segle XX fins que l’any 1973 es va quedar sense residents. En l’actualitat i des de l’any 2012, hi viuen quatre famílies gràcies a un projecte que busca reviure el poble i acollir futurs visitants.
Solanell podria haver estat un de tants pobles abandonats de l’Alt Urgell i del Pirineu en general, abocat a una lenta però inexorable ensulsiada i condemnat a ser engolit i assimilat per la mateixa natura que un dia va donar vida al fang i a les pedres de les seves parets, a la fusta de les seves bigues, portes i finestres, als trossos i sembrats que en un temps immemorial li van ser arrabassats per la mà i suor de la gent que durant segles hi ha fet vida.
De fet, si us el mireu de lluny, amb la majoria de les teulades ensorrades i les cases i corrals mig destruïts, l’estampa que teniu als ulls, encara que molt bella, és la d’unes ruïnes rogenques que es debaten inútilment en una lluita desproporcionada, impossible, contra la verdor llampant de la natura, en segons quines èpoques, o contra el ventall tornassolat de tons ataronjats, castanys, vermellosos, amb què la muntanya mitjana ens obsequia cada tardor.
Vist de més a prop, a mesura que anem descobrint les bigues ennegrides de les teulades, dels trebols i dels replans, desballestades i estintolades contra les parets empanxades, contra les ruïnes i contra les restes de les típiques lloses negres que un dia feren de teules; les dotzenes de portes i finestres esdevingudes simples obertures, forats deformes, lentament rosegades, esberlades i sovint enrunades per l’acció impacable del vent, de la pluja i del sol.[…]
En Francisco ha viscut a la pell la lenta agonia de Solanell. “Quan hi havia tres cases habitades, encara vam fer molts anys festa major. Era el primer diumenge d’octubre, pel Roser. Hi venia gent de Sendes, d’Aubet (oficialment Albet)… Hi podia haver una cinquantena de persones. Ens les repartíem entre les tres cases; no marxava mai ningú sense sopar: el que no era amic, també hi tenia un lloc, era un dia de festa… Durant anys l’animadora de la festa major de Solanell va ser la mestra d’Aubet. Que n’era de maca aquella dona! Es deia Pepita i em sembla que era filla de Sant Sadurní d’Anoia.”
FITÉ, Marcel, “Un poble que torna a viure”. A: Xavier CORTADELLAS i Judit PUJADÓ (Coord.) (2014), Els pobles oblidats. Una vall i 29 viles abandonades de Catalunya, La Bisbal d’Empordà: Edicions Sidillà, p. 277-279.
Autors: Marcel FITÉ
Àmbits: Àmbit 3: El clam silenciós de les pedres
Imatge de les runes de Solanell i el seu entorn, Montferrer i Castellbó (Alt Urgell). Autor: Jordi Contijoch Boada. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura (invarquit.cultura.gentcat.cat)
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació