Sant Miquel de Vinebre

Municipi: Vinebre
Comarca: Ribera d'Ebre
Tipus de patrimoni: Ermita
Categoria: bcil
L’ermita de Sant Miquel és una capella petita situada al sud del terme municipal de Vinebre, comarca de Ribera d’Ebre. El temple està dedicat a l’arcàngel homònim. Va ser fundat al segle XII i reconstruït cap a l’any 1680 pels monjos cartoixans d’Escaladei, que van traslladar-se al municipi per a dedicar-se a l’elaboració de vi. Posteriorment, i com tants edificis religiosos, va ser cremada durant la Guerra Civil. De nou fou restaurada a la dècada dels seixanta amb el suport de la població local, on el segon dissabte de cada mes de maig es reuneix entorn l'antic edifici.
A l'entrada del Pas de l'Ase, concretament a Sant Miquel de Vinebre, solia refugiar-se Josep Cliviller, un bandit de la Torre. De conviccions carlines, va tenir una disputa quan tenia quinze anys en una taverna amb un liberal, que li va donar una bufa. L'endemà el va esperar als afores del poble i el va matar d'un tret. Va fugir a França, on regentaria un cafè. Però com que devia ser un home de sang calenta, va carregar-s'hi dos gendarmes. Forçat a retornar per les circumstàncies, va situar-se pels volts del Montsant, on vivia d'assaltar taules de joc. Més endavant, s'especialitzaria a fer de mercenari dels rics, als quals protegia a canvi d'un sou del perill de d'altres lladregots. Amb tot, devia ser un idealista, el tal Cliviller, perquè a l'esclat de la tercera guerra carlina es va allistar en les tropes del pretendent i encara després continuaria la carrera militar, ja que va arribar a ser comandant d'Alfons XII, que el va nomenar Grande de España. De vell, es va retirar a Vinebre, respectat per tothom i segurament remugant per l'increment de la inseguretat ciutadana en aquells dies.
L'ermita de Sant Miquel de Vinebre, just a la porta de l'estret del Pas de l'Ase, té un origen remot. Se sap que va ser arrasada en el segle XII i reconstruïda pels cartoixans d'Escaladei cinc-cents anys més tard. Hi havia un xiprer molt gros, gegantí, que entre dos homes no podien abraçar, sota el qual s'amagava el bandoler Cliviller. També hi ha una font i tres murtres. D'aquests arbustos en cullen les fulles els pelegrins, perquè creuen que així podran tornar una altra vegada a l'ermita, a fruir d'un dels més bells punts de vista sobre el congost. El primer diumenge de maig s'hi celebra un aplec, a Sant Miquel, amb processó inclosa, que surt de Vinebre sota una pluja de flors, benedicció dels panets de l’oferta i esmorzar de germanor a base de truita amb carxofa i conill rostit, que no és precisament allò que se’n diu un esmorzar a l’anglesa.
VIDAL, Vidal (1990). "Les rutes de ponent IV. El centre del Món". Lleida: Pagès Editors, p. 388-389.
Autors: Vidal VIDAL
Àmbits: Àmbit 1: En lluita i diàleg amb el paisatge
Ermita de Sant Miquel de Vinebre, (Ribera d’Ebre) 2009. Autor: Marta Lloret. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura (invarquit.cultura.gentcat.cat)
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació