Sant Pere d'Àger

Municipi: Àger
Comarca: Noguera
Tipus de patrimoni: Col·legiata
Categoria: bcin
Les línies de Josep Vallverdú fan referència a la Canònica de Sant Pere d’Àger, un conjunt format pel Castell de la vila d’Àger i la Col·legiata de Sant Pere, a més del seu recinte emmurallat, que envolta tot el recinte i esdevé el nucli central del poble. La vila fou conquerida als sarraïns per Arnau Mir de Tost, que posteriorment fundaria la casa comtal d’Àger i el conjunt de la Canònica cap a mitjans del segle XI. Després d’anys d’esplendor, el conjunt entraria en decadència cap al segle XV i no es recuperà després de ser bombardejat l’any 1829 en el marc de les Guerres Carlistes fins que Puig i Cadafalch inicià la restauració a principis del segle XX.
Aquestes ruïnes mereixen el nom de venerables. Vegeu-ne l’estat actual. Aquesta és l’església de Sant Pere d’Àger, coneguda per Col·legiata. I, de fet, aquest monument del segle XI ha estat absolutament descurat. L’església de Sant Pere, que tenia claustre adjacent i cripta, o sigui església inferior, fou erigida en canonical aquisgranenca, amb independència, i el seu abat tenia jurisdicció quasi episcopal. Més tard fou una canònica agustina i, encara més tard, una col·legiata composta de clergues seculars, arxiprests i canonges. Autèntic senyoriu eclesiàstic, la història del qual ens és coneguda molt perfectament. L’organització antiquíssima dels delmes a percebre, tributs i altres censos, indica la influència que, dins el bisbat d’Urgell i, per al que ara ens interessa, dins de la comarca de la Noguera, tenia aquest centre eclesiàstic. Pensem que dels seus quatre oficialats, dos s’estenien vers terres limítrofes amb la Segarra i vers terres a l’oest de la línia de la Ribagorçana, cap a Camporrells, Baells, Estanya i Valldellou. L’església es conservava intacta encara el 1806, quan la visità el P. Villanueva, que ens l’ha deixada descrita amb la seva lloable minuciositat.
Per bé que l’església superior s’hagués esfondrat amb el pas dels anys, hauríem pogut conservat la cripta si no fos que un rector benaventurat, al segle passat, va enderrocar-ne les columnes per a la construcció d’un Viacrucis…
Només un país tan ric en artistes pot permetre’s el luxe de deixar en el més absolut enderroc una joia com aquesta, sense ni tan sols salvar-ne les pintures murals, ni apuntalar-ne les voltes.
VALLVERDÚ, Josep [fotografies Ton Sirera] (1968). "Catalunya Visió. La Segarra / el Segrià / la Noguera / la Llitera / el Baix Cinca". Barcelona: Editorial Tàber.
Autors: Josep VALLVERDÚ
Àmbits: Àmbit 5: Les ruïnes com a símbol de la terra
Restes de la col•legiata de Sant Pere d’Àger (la Noguera) 1969. Autor: Camil José Guiu. Memòria Digital de Catalunya, Centre Excursionista de Catalunya.
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació