Alzina de Can Magre

Municipi: Mollet del Vallès
Comarca: Vallès Oriental
Tipus de patrimoni: Arbre
Aquesta alzina centenària, situada on avui trobem el polígon industrial del mateix nom, era un dels exemplars més majestuosos de Mollet. L’alzina, el magnífic bosc que hi havia al costat i la mina del mateix nom eren un lloc de trobada de molt molletans, que hi feien berenades i revetlles, i també d’un grup d’amics al voltant del pintor Joan Abelló. No debades, Joaquim Mir ja l’havia fet famosa pintant-la el 1913 quan va residir una temporada a Mollet. L’any 1966, l’alzina va quedar encerclada pels vials del polígon industrial de Can Magre, dos anys més tard es va assecar i la immensa soca va romandre a l’indret fins l’any 1997.
Al costat de la figuera, imponent, exuberant, s‘hi troba la famosa alzina de can Magre. Té una soca molt gruixuda, encara que no molt alta, que a mesura que puja enlaire es va multiplicant formant una copa [capçada] grandiosíssima. Quan te la mires sembla feta amb motllo, ja que no surt una branca més que l’altra, i quan el sol se’n va a la posta la seva copa agafa uns colors rogencs, verds clars, verds molt foscos... Agafa uns tons d’una bellesa formidable que jo sóc incapaç de descriure. És la reina de les alzines i no m’estranya gens que el mestre en colorit i paisatgista Joaquim Mir, mirant-se-la, en quedés embadalit i l’immortalitzés en el seu famós quadre “L’alzina i la vaca”, que es conserva avui en una sala del Museu del Prado.
BONVILÀ, P. (1980). El meu Mollet. Boscos i vernedes. Document inèdit, 16 p. Mollet del Vallès
Autors: Autor desconegut
Àmbits: Àmbit 1: En lluita i diàleg amb el paisatge
Fent una paella a l'alzina de Can Magre. Fons de l'Arxiu Històric Municipal de Mollet del Vallès
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació