Santes Creus

Municipi: Aiguamúrcia
Comarca: Alt Camp
Tipus de patrimoni: Monestir
Municipi secundari: Santes Creus
Categoria: bcin
El monestir de Santes Creus va néixer el 1160 sota el patrocini dels llinatges dels Montcada i dels Cervelló i del comte Ramon Berenguer IV. Els monjos, provinents del monestir occità de la Gran Selva, van trobar a la riba del riu Gaià l'emplaçament idoni per bastir-hi un monestir que havia de ser, fins al 1835, el centre d'una de les senyories monàstiques més extenses i influents de la Corona d'Aragó. Santes Creus va tenir el seu moment de més esplendor als segles XIII i XIV gràcies al favor del llinatge reial i la noblesa. Els reis Pere el Gran i Jaume II el Just i la seva muller Blanca d'Anjou el van escollir com a panteó i en van esdevenir protectors i mecenes actius. Les seves restes reposen a l'església en dos monuments funeraris, considerats obres cabdals del primer gòtic català. La planta del monestir segueix, com poques abadies cistercenques, el model traçat per sant Bernat amb el propòsit d'organitzar els espais en funció de les necessitats de la comunitat.
Des del mas de Buixons, pel queixal d’una collada, ja afigurem la malencònica silueta de Santes Creus, d’una transparència ambarina. Com ens deixa commoguts! Aquests vells i abandonats monuments tarragonins tenen un pregon sentiment de digna sofrença i d’augusta resignació. Quan els mirem tan voltats d’escarni i vilipendi, no són ells qui mouen a compassió, ans bé nosaltres som els que ens veiem compadits. Misèria nostra! Vés, vés —sembla que ens diguin—. Vés fent la viu-viu, pobrissó de tu! Beu, menja, atipa’t, diverteix-te força… Vés, deixa’m sol i no empudeguis la meva noble agonia amb la ferum del teu propi cadàver que va arrossegant pel món!
Però nosaltres que duem l’ànima com una relíquia d’ideals, volem acostar-nos a Santes Creus amb els ulls plens d’amor. Li farem una estona ben llarga de companyia. Si poguéssim no ens en mouríem més del seu costat. I quan s’ensorrés, allí voldríem morir sota les seves runes per tal que la nostra mort caigués amb càstig i ignomínia sobra la misèria de tothom.
SANTAMARIA, Joan (1927). "Visions de Catalunya (Catalunya Nova)". Barcelona, p. 66.
Santes Creus, Santes Creus, com un vaixell
ancorat en la terra que el riu mulla.
Monjos blancs hi visqueren,
destres a l’hort i a l’escriptura, segles.

Bressol darrer hi trobaren,
tallat en dura pedra,
reis coratjosos i la dolça Blanca.

L’àvid picot que destapà sepulcres,
la teia encesa que cremà retaules,
no esborraren l’antiga reialesa.
Muda i tot, ens ho diu la Torre de les Hores.
GARCÉS, Tomàs (1982) "Santes Creus" a: "Antologia lírica de Santes Creus". Santes Creus: Fundació d’Història i Art Roger de Belfort, p. 91.
Autors: Joan SANTAMARIA i MONNÉ , Tomàs GARCÉS
Àmbits: Àmbit 2: El pes de la història, Àmbit 5: Les ruïnes com a símbol de la terra
Vista general del pati interior del Palau Reial. Alt Camp (Aiguamúrcia 1983). Autor: Albert Aymà. Dipòsit digital del Departament de Cultura (Generalitat de Catalunya).
Vista general del claustre. Alt Camp (Aiguamúrcia 1983). Autor: Albert Aymà. Dipòsit digital del Departament de Cultura (Generalitat de Catalunya).
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació